L’autobús 142 va esdevenir la darrera casa (o simple aixopluc) d’en Christopher McCandless. Al mig d’un bosc d’Alaska, l’estiu del 1992, hi va morir de gana. Era un jove universitari que cercava viure en la natura, o vés a saber què, i se’n va anar cap a Alaska. Es va endinsar en un bosc, al nord del parc de Denali. La crescuda d’un riu que havia travessat li va barrar el camí quan va adonar-se que no se’n sortia i el va deixar aïllat en un tros de bosc convertit en illa/parany: no va hi poder trobar prou menjar i es va morir lentament.

Aquesta història més aviat trista i absurda, va ser explicada i mitificada per Jon Krakauer en el seu llibre “Cap a Terres Salvatges”. Un cop es va crear el mite, ja només va ser qüestió de temps que milers de persones volguessin anar cap a l’autobús on el pobre noi havia mort. L’absurditat humana no té límits, i no van ser pocs els qui van peregrinar cap a l’interior del bosc on l’autobús (o més aviat les restes) s’anava convertint lentament en un munt de ferralla. Ben aviat es va haver de fer el primer rescat d’un imitador d’en Christopher. De fet, fins al 2019, 2 persones van aconseguir reproduir la tragèdia, i hi van morir.

Finalment, no hi ha hagut més remei que aplicar una mica de sentit comú, i un helicòpter s’ha endut l’autobús 142 cap a un museu a Fairbanks. Allà, els fans en podran gaudir amb seguretat.

No deixa de ser curiós que de la mort d’en Christopher, hi hagi tanta gent que no n’hagi deduït que anar pels boscos d’Alaska, sol i sense coneixements de supervivència, és altament perillós. Tants, que s’hagi hagut de fer-hi anar un helicòpter (i no pas dels petits) per arreplegar l’autobús i deixar-lo en un museu. Una acció que ha tingut un cost en diners, entenc.

Mirem-ho positivament:  quan algun client dels meus viatges a Alaska em torni a demanar de visitar l’autobús, ara podré dir-los exactament on és i no patir si realment decideixen anar a veure’l.

Autor: Francesc Nolla

PD: Segons sembla, avui (25 de setembre de 2020), el bus ja ha arribat i s'ha començat a exhibir al museu de Fairbanks. Aquí en podeu llegir la notícia.

PD 2: He trobat aquest blog, prova de la vigència del mite. Això si, els autors anaven cap a Tailàndia, i espero que gaudissin del seu viatge!

+ Info: alaskapublic.org