Alaska se segueix venent com l'última frontera. Anar cap a Alaska sempre va lligat a natura salvatge, llunyania, fauna... un lloc on encara ens podem sentir aventurers o pioners. Deixant de banda aquesta imatge difosa per promoure Alaska, és ben cert que gran part de l'estat resta inhabitat, o amb molt escasses densitats. Sorgeix una espècie de crida per endinsar-nos cap al cor de la natura, com va fer en Christopher McCandless, i que el va dur a morir de gana a l'autobús 142.

Un cop feta aquesta dramàtica introducció, anem cap a qüestions més alegres. A Alaska, hi ha una xarxa de cabanes (refugis, en diríem nosaltres), en llocs més o menys remots. Tenen molt d'èxit, tant entre la població local com entre els turistes. Per aquesta raó, se n'acaba d'anunciar la construcció de 25 cabanes més, sota el patrocini del US Forest Service i la National Forest Foundation (clàssica col·laboració entre una entitat pública del govern federal, amb una associació pro conservacionista dels boscos americans, de nivell nacional). En els anys vinents, s'aniran construint les cabanes, sempre amb fusta i materials locals, contractades a constructores locals, properes al lloc on s'edifica la cabana.

La majoria de les cabanes (tant les noves com les moltes que ja fa anys que funcionen) són a la costa, o a illes del sud-est de l'estat. Es poden llogar, per un màxim de 10 dies. No solen disposar de llum ni d'aigua corrent, i els lavabos són exteriors (comunes). Com en molts dels nostres refugis de muntanya, tot just hi ha lliteres sense matalàs, estufes de llenya, una taula... En resum, llocs molt bàsic, on trobar aixopluc, on cal dur menjar, estris, paper del water... tot el pugueu imaginar-vos. La idea no és gaudir de l'allotjament, sinó de la natura del voltant. Solen ser llogades per pescadors, caçadors, senderistes...

Un altre punt a destacar és que per accedir a moltes d'aquestes cabanes, cal llogar un vol d'hidroavió, o bé una barca que t'hi porti. En altres paraules, el lloguer no és car, però si sumem totes les provisions, més el seu transport, la cosa ja es complica una mica. Per altra banda, sempre s'aconsella disposar de més dies que els previstos. El clima d'Alaska té tendència a sorprendre'ns, i si quan les marees ho permeten, no fa bon temps, potser t'hi has de quedar algun dia de més.

Una vegada vaig conèixer un grup de pescadors alemanys, que havien llogat una gran cabana, prou remota, al sud-oest d'Alaska. Van necessitar tres hidroavions. Un, per ells. El segon, pel material. El tercer, per les cerveses.

Si en voleu fer una reserva, o tot just consultar les cabanes disponibles i somiar una mica, les podeu consultar en aquesta pàgina web. Si voleu un viatge a Alaska que inclogui una d'aquestes cabanes, no dubteu a contactar amb l'autor d'aquest article.

Autor: Francesc Nolla