10 ag. A Haines recullen la fruita per evitar als óssos

El sistema no és nou, es veu que fa temps que ja el fan servir a l'oest de Montana. Ara el volen aplicar a Haines, Alaska. Però comencem pel principi. Des de fa alguns anys, el creixement de la població d'óssos (sobretot negres, ursus americanus) ha fet més freqüent que aquests animals s'aproximin a llocs habitats. Com que cada cop eren més freqüents els casos d'óssos passejant pels jardins i/o entrant dins de les cases dels habitants de Haines, es van començar a prendre mesures per no atraure els óssos cap al poble: contenidors de deixalla que els óssos no poden obrir, sempre tancar bé les portes i finestres de les cases, no deixar mai escombraries fora o menjar dins dels cotxes aparcats… Les mesures han funcionat, però han estat insuficients per aturar la presència dels óssos, que a poc a poc es van acostumant als humans. Aquest és el veritable problema, ja que un cop acostumats a la presència humana esdevenen un perill i cal matar-los (ataquen als humans si s'interposen entre ells i el menjar que han ensumat). Si seguien venint els óssos malgrat totes les mesures preses per l'ajuntament i la població, era per alguna raó. Es va detectar que moltes vegades la presència dels óssos anava lligada a la fruita dels arbres i als horts dels jardins de les cases. Sobretot quan la fruita era madura. La proposta d'una associació protectora dels óssos, és recollir la fruita dels arbres dels jardins (sobretot pomers, molt abundants al sud-est d'Alaska i que agraden molt als óssos) abans no madurin. Grups de voluntaris passen per les cases i recullen la fruita una mica verda, i que per tant no ha atret encara als óssos. Un cop recollida, la donen als seus propietaris, que normalment es troben que només se'n queden una part. L'excedent va a parar a les mans dels voluntaris i sobretot, de l'associació, que per finançar-se, ho ven a una sidreria, que en fa l'anomenada sidra dels óssos: es veu que té molt èxit a Montana! Tot plegat sembla una d'aquestes històries que fa feliç a tothom… excepte als óssos, que es queden sense pomes. Clar que de fet encara que les bestioles no ho sàpiguen, ja els hi va bé. Si no hi ha pomes, no les ensumen, i no s'acosten a Haines. S'eviten els contactes, i cadascú a casa seva: els humans a Haines, i els óssos als boscos i muntanyes d'Alaska. Que de fet, és l'objectiu. Autor: Francesc Nolla + Info: alaskapublic.org