TAGS
Agència de Viatges agències Alaska Aleutianes amhs anchorage atlin aurores boreals avionetes balenes bandera barry glacier bisons blog Canadà Canvi Climàtic cine covid19 covid_19 creuers dawson city denali Enllaços esglesia esta Estats Units eTA Exxon Valdez fairbanks fauna ferris Fotos gat glaceres glacier bay greta thunberg gustavus habitatge haines halibut Homer hyder Indigenes instagram inuit itinerari jacinto anton jon krakauer juneau Katmai kenai ketchikan lake clark Llibres llops lludrigues Mapes mendenhall morses museu Notícies nunavut ortodox os mari Ossos parcs nacionals pesca politica salmó senderisme Sibèria sidra skagway Sobre Alaska stewart stol Sud-est Alaska taku talkeetna tsunami turisme utqiagvik Valdez viatges viatges en grup Viatjar vimeo Viquipedia vols Vídeos whittier Yukon yupiq
Caçador sobreviu a l’atac d’un ós

Caçador sobreviu a l’atac d’un ós

Setembre i octubre solen ser mesos per la cacera. Moltes zones d'Alaska, gestionades per l'estat, obren la temporada de cacera. El departament de caça i pesca fa cada un seguiment de les principals espècies (cérvols, caribús, ants, óssos…) i determina quants exemplars poden ser caçats. Cada resident d'Alaska que ho demana té dret a un determinat nombre d'animals (herbívors), que varia cada any. Aquesta assignació correspon a una zona, segons lloc de residència. Una persona pot caçar per altres.
No és cacera comercial, és a dir, no es pot vendre el dret a caçar una peça, ni es pot vendre el fruit de la cacera. Aquesta cacera està directament dirigida a la població que viu en una economia de subsistència. La carn que mengen és la que cacen.
Els caçadors se solen organitzar per zones, rarament van sols. En caçar un ant o un gran cérvol, cal conservar-lo, tallar-ne la carn, traslladar-lo a cambres frigorífiques, repartir-lo… Molts pobles solen tenir grans congeladors comunitaris, per poder conservar la carn que ha estat repartida entre els seus habitants.
La cacera sol ser en zones remotes, on els caçadors passen molts dies, en campaments.
La notícia que em porta a explicar-vos tot això és que en una d'aquestes “expedicions” de cacera d'ants, un caçador va ser atacat per un ós. Els crits van alertar els seus companys, que van arribar a temps a tirar contra l'ós i matar-lo. Tot seguit, amb telèfons satèl·lit, van demanar ajuda. Al mig de la tundra, van fer un foc (es feia de nit i al setembre, ja comença a refrescar de valent a Alaska) per mantenir calent al seu company, i aconseguir que no s'adormís i perdés la consciència. Sembla que les ferides eren de nivell, no es podia moure, i tenia molt dolor. Al cap de 4 hores, va arribar un helicòpter dels guarda costes d'Alaska, i es va endur al ferit cap un hospital. El van operar, i segurament no serà la darrera vegada. Però sembla que està bé.
Viure en una economia de subsistència a Alaska té els seus avantatges, però també té els seus inconvenients. Queda realment molt lluny dels estàndards i valors del món urbà.
Autor: Francesc Nolla


Comparteix-ho:
Tags:
,


Aquest lloc web fa servir galetes per que tingueu la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades galetes i l'acceptació de la nostra política de cookies, , premi l'enllaç per a més informació.

ACCEPTAR

Aviso de cookies