17 nov. Comptant llops al sud-est d’Alaska
L'illa del Príncep de Gal·les és la tercera més gran de tots els Estats Units. Està situada al sud-est d'Alaska, envoltada de moltes altres petites illes. Està coberta per un bosc dens, clàssic exemple de la selva temperada humida. Hi viuen unes 6000 persones.
La gran part de l'illa forma part del bosc nacional de Tongass, terra de propietat federal. A més destacar pel paisatge de fiords, pous càrstics... l'illa té una població del llop de l'arxipèlag d'Alexandre. Adaptat a la vida de la selva temperada, una part de la seva dieta és el salmó. Se sospita que hi ha uns 750/1000 llops, però no se sap amb certesa, a causa de la gran dificultat per localitzar-los. Solen ser negres o amb pelatges obscurs, i dins de la selva, costa molt veure'ls. Saber quants són és molt important, perquè es debat si entren o no en la llista d'espècies protegides. Això afectaria la seva cacera, ara mateix permesa (amb fortes regulacions). Al mateix temps, per poder regular la cacera, cal saber quants llops hi ha. Amb un problema afegit: se sap que els llops neden, però no se sap quins són els seus moviments entre les illes.
Finalment, sembla que s'ha trobat la manera de saber-ne la població i les rutes entre les illes, amb més precisió. Han contractat una empresa que entrena gossos per buscar les defecacions dels llops. Això permet recollir-les i dur-les a un laboratori, que a través de l'ADN, pot detectar fins i tot de quin individu es tracta. Això permet detectar els seus moviments entre illes, i així també poder deduir la població real.
En l'article que explica tota aquesta història en detall, podreu també saber sobre les tècniques per triar i entrenar aquests gossos, o l'alimentació especial que reben per fer una feina tan intensa. Si llegiu anglès, us el recomano.
En uns tres anys, podrem saber les xifres més precises de les poblacions de llops de l'arxipèlag d'Alexandre, així com els seus moviments entre illes. Tot plegat, per poder millorar la gestió del bosc plujós temperat, on viu aquesta subespècie.
Autor: Francesc Nolla
Autor de la foto i l'article de base: Jack Darrell