05 oct. El retorn de les llúdrigues marines té conseqüències imprevistes

La llúdria marina (Enhydra lutris) va ser gairebé exterminada al segle XIX. La caçaven a causa de la seva pell, ja que és l'animal que té més pèls per centímetre quadrat. La pell la protegeix en les aigües fredes del Pacífic, i no té gairebé gens de greix. Per mantenir l'escalfor del seu cos, ha de menjar tota l'estona.

Us faig aquest brevíssim resum de la llúdria marina per poder entendre el problema actual relacionat amb aquest animal. És una espècie protegida, i va ser reintroduïda al sud-est d'Alaska el 1960 (400 exemplars). Ara ja en són més de 20.000. Però segueixen sent una espècie protegida, fins que en siguin més de 70.000 (les que si fa no fa es calcula que hi havia abans de començar a caçar-les). L'agència que regeix aquesta protecció és de nivell federal, amb criteris molt diferents que si fos l'estat d'Alaska qui s'encarregués d'aquest tema.

La indústria pesquera és molt important al sud-est d'Alaska. Hi ha moltes piscifactories, i sobretot, pesca de crancs gegants i recol·lecció de mol·luscs. Tot plegat, la dieta preferida de les llúdries marines. Suposo que ja aneu endevinant el problema. La creixent població de llúdries està afectant de manera directa a aquests negocis, que donen feina a molta gent. Van néixer i desenvolupar-se al segle passat, l'absència de llúdries havia provocat el creixement de les poblacions de mol·luscs i crancs.

El retorn i la protecció de les llúdries ha estat un èxit, amb repercussions importants per la indústria turística. No hi ha sortida en vaixell que no s'aturi en veure un grapat de llúdries marines, feliçment nedant. Ningú dubte d'aquest fet, però tant els indígenes com alguns municipis com ara Haines o Petersburg) han començat a reclamar un canvi en la legislació. Demanen ampliar els supòsits de caça, sobretot permetent als indígenes poder-les caçar per altres raons que no siguin l'ús de la pell per a finalitats artesanals.

En resum, un cas més del xoc d'interessos entre les polítiques de protecció del medi ambient i la fauna (gestionades des de llunyanes zones urbanes) amb indústries locals d'explotació del territori i del sector primari. Ho veiem en molts altres llocs. Però a més a més, en aquest cas, el fet que les llúdries siguin tan bufones i simpàtiques, complica molt la solució. Caldrà veure què en diu l'administració Trump, que té uns plantejaments mediambientals molt diferents dels que han portat a aquesta situació.

Autor: Francesc Nolla, Agama Viatges.