12 maig Els problemes d’acabar amb el confinament a Alaska

Els governs i autoritats, van relaxant les mesures de confinament. Uns en diuen fases, altres parlen de major llibertat, tots van a les palpentes, segons interessos diversos. El cert és que la major part de les distraccions de la població segueixen tancades: bars, concerts, futbol… Si permets a la gent sortir de casa, però no anar al bar o a la terrassa o al futbol o… doncs surt a caminar o córrer, que els hi han dit als diaris i a la televisió que és el millor que poden fer. Francament, és fals, això de córrer o caminar ens agrada a quatre gats, per raons diverses. Però el fet és que amb l'obertura del confinament surten ramats de gent que passegen o corren, res a veure amb els que passejàvem en els temps pre-covid.
A Alaska, passa el mateix, sobretot a Anchorage, la ciutat més gran de l'estat, i la que menys representa l'estil de vida d'allà dalt. El personal s'ha fotut a córrer com desesperats. Bé, això no seria cap problema, si no fos perquè Anchorage, malgrat tot, és a Alaska. És un estat on hi ha óssos a per tot arreu. De fet, cada cert temps, algú corrent pels parcs dels voltants d'Anchorage és atacat per un ós, amb resultats més o menys tràgics.
A veure, un detall important: si un ós et veu, i vas corrent, automàticament pensa que ets una presa, i t'empaita. Segona qüestió important (de la qual aviso a tots els meus clients que volen córrer a Alaska durant el seu viatge): ni se t'acudeixi sortir a córrer sense esprai anti-óssos.
Per tot plegat, les autoritats d'Anchorage estan patint per tots els que s'aprestaran a córrer quan els deixin, amb la relaxació del confinament, però que no estan avesats al tema dels óssos que segueixen pasturant pels voltants de la ciutat. I ja no us explico la preocupació amb els ciclistes, que com que van a tot drap, més d'un cop ja han ensopegat amb un ós al mig del camí. Algun dels ciclistes no ho ha pogut explicar.