17 oct. Evacuacions de Yupiqs pel tifó Halong
Les restes del tifó Halong han arribat a la costa oest d'Alaska, causant una gran destrossa. El canvi climàtic ja està provocant l'augment del nivell del mar i del nombre de tempestes, amb la consegüent erosió de la costa. Moltes comunitats indígenes, que viuen principalment de la pesca, han quedat inundades i molt afectades.
Ara, on el tifó ha fet més mal és al delta del riu Kuskokwim. Les inundacions han desfet alguns pobles, la gent ha hagut de ser evacuada. Hi ha un mort i diversos desapareguts. Però el més greu és que cents de persones han hagut de ser traslladades a Anchorage, a més de mil quilòmetres de casa seva, sense saber quan, o si podran tornar als seus pobles.
Encara que sembli una obvietat, som als Estats Units, i la guàrdia nacional ha dut a terme una operació de rescat impecable, salvant moltes vides. Però els problemes grossos arriben ara. Gairebé tots els afectats són Yupiq, molt lligats a la seva terra, amb pocs contactes a Anchorage o altres zones d'Alaska. Qui es farà càrrec de la reconstrucció de les seves cases? On es podrà fer aquesta reconstrucció de les comunitats, si es fa? Implicarà alguna mena de trasllat o reubicació a centres urbans més grans, com ara Nome o Bethel? Això ha passat moltes vegades en el passat. Aquests trasllats impliquen un desarrelament, una pèrdua de la llengua i cultura, diluïdes entre poblacions molt més diverses. Hi ha molta tristor i incertesa.
Per altra banda, això provoca un altre problema a Alaska i, per tant, als Estats Units. Grans zones d'aquest delta poden quedar pràcticament deshabitades. És el pitjor que li pot passar a un país, i és la causa principal per la qual, des de fa anys, s'estava incrementant les ajudes als pobles indígenes. Ningú més vol viure en zones tan remotes que els Yupiq consideren casa seva.
PD: El governador Dunleavy ja ha demanat ajuda federal. El retorn dels evacuats als seus pobles és una necessitat, i les bones relacions entre el governador i Trump garanteixen una resposta positiva. Encara que hagin de passar l'hivern a Anchorage, els Yupiqs seran retornats als seus nous pobles. No pas per simpatia o solidaritat, sinó per no deixar buit tot aquell territori.
PD 2: Magnífic resum del que ha passat i les seves conseqüències. El que us explico més amunt queda detallat, inclosa la gent que ha volgut quedar-se, les dificultats de l'evacuació, i sobretot, els costos de la reconstrucció, en un entorn allunyat de tot gran centre urbà.
PD 3: Vídeo sobre Kipnuk, a la costa de l'oest d'Alaska, a tocar de l'estret de Bering. El permagel que s'està fonent a causa del canvi climàtic i l'avanç de la mar, els obliga a traslladar el poble, i demanen ajuda. Viuen de la mar (pesca de foques, balenes,,,) i de la terra (cacera). Crec que són Yupiq. Tot això que expliquen és abans de la tempesta Halong, que ves a saber com ho ha deixat tot. Podeu posar els substítols en anglès, per poder-los entendre, tenen un accent fort. Impressiona quan un d'ells diu: som ciutadans americans, mon pare va lluitar a la IIGM. Ajudeu-nos. Diria que ho tenen cru, si no fos que no tenen cap altre lloc cap a on anar, i estan molt arrelats a aquesta terra. Són gent forta.
PD 4: Resum dels esdeveniments, i anàlisi del futur que pot esperar als Yupiq. El retorn es preveu molt complex tècnicament, i encara més car. La temptació d'abandonar-los a Anchorage és una possibilitat. Però crec que també és possible que la geopolítica del moment els pugui resultar beneficiosa.
Autor: Francesc Nolla