12 abr. Llocs d’acampada tancats a causa de la plaga de l’escarbat dels pins

De fet, no és l’escarbat dels pins, sinó d’unes espècies de pícees (coníferes anomenades genèricament “spruce” en anglès). Són una de les espècies que predominen en els grans boscos del continent nord-americà, inclosa Alaska.  L’escarbat d’uns 6 mil·límetres (Dendroctonus rufipennis) n’és un paràsit, que els acaba matant, expandint-se com pot fer-ho la processionària del pi a casa nostra. La diferència està en que la quantitat de massa forestal a Alaska (i altres parts del Canadà i nord dels Estats Units) és moltíssim més gran. La destrossa que fa l’escarbat és gegantina. Conduir per Alaska i veure les grans extensions d’arbres malalts o morts fa feredat.

Ara, degut a l’extensió de l’epidèmia, a Alaska fins i tot han hagut de tancar un parell de llocs d’acampada dels seus parcs estatals. Els arbres, podrits, cauen, i ja se n’ha vist allà on podria haver-hi estat plantada una tenda o una autocaravana. Creuen que n’hauran de tancar uns quants més. No volen que a ningú l’esclafi un arbre, tot gaudint de la natura durant les seves vacances. Sàvia decisió.