TAGS
Agència de Viatges agències Alaska Aleutianes amhs anchorage atlin aurores boreals avionetes balenes bandera barry glacier bisons blog Canadà Canvi Climàtic cine covid19 covid_19 creuers dawson city denali Enllaços esglesia esta Estats Units eTA Exxon Valdez fairbanks fauna ferris Fotos gat glaceres glacier bay greta thunberg gustavus habitatge haines halibut Homer hyder Indigenes instagram inuit itinerari jacinto anton jon krakauer juneau Katmai kenai ketchikan lake clark Llibres llops lludrigues Mapes mendenhall morses museu Notícies nunavut ortodox os mari Ossos parcs nacionals pesca politica salmó senderisme Sibèria sidra skagway Sobre Alaska stewart stol Sud-est Alaska taku talkeetna tsunami turisme utqiagvik Valdez viatges viatges en grup Viatjar vimeo Viquipedia vols Vídeos whittier Yukon yupiq
Qui no té feina el gat pentina

Qui no té feina el gat pentina

Vet aquí una notícia local, de rellevància mundial. En Bob, el gat del poble d'Atlin, s'ha mort. Tenia 16 anyets, el moix. Però anem a pams.
Atlin és un poble al nord de la Colúmbia Británica. Tan al nord, que no hi té conexió. Per arribar-hi, has de conduir per una pista (uns 50 o més km) des del Yukon, i per això estan molt més units a aquest territori. Són pocs habitants, això si, en un entorn idíl·lic: muntanyes, un gran llac, casetes de colors… diuen que és la Suïssa canadenca. Enfí, un lloc certament llunyà i tranquil (molta gent en diria aborrit), com molts altres poblets del Yukon.
En aquest poble fa 16 anys que hi va néixer en Bob, i que pel seu caràcter simpàtic, va robar el cor dels seus habitants. De fet, va tenir l'encert d'instal·lar-se al centre social i bar d'Atlin. Li donaven de menjar, corria pel poble, dormia calent, i a sobre tenia una cadira per ell, al bar: el paradís, vaja. Mireu si l'adoraven, que li van fer una festa d'aniversari quan ara fa un any en va fer 15.
Un cotxe el va atropellar. Amb el poc trànsit que hi ha a Atlin, per mi que ja no anava massa bé, en Bob. De fet, no he llegit cap crítica cap al conductor. Per recordar-lo, l'altre dia es van reunir els del poble al bar i van beure unes quantes cerveses a la seva memòria. Es parla de fer-li un servei funebre, però no sé si aniran tan lluny…
La vida al Yukon es composa d'històries com aquesta. També d'altres de no tan simpàtiques. Però certament, no hi passa gran cosa, allà lluny. I si que tenen feina, i molta, però han de pentinar els gats per distreure’s.


Comparteix-ho:


Aquest lloc web fa servir galetes per que tingueu la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades galetes i l'acceptació de la nostra política de cookies, , premi l'enllaç per a més informació.

ACCEPTAR

Aviso de cookies