TAGS
Agència de Viatges agències Alaska Aleutianes amhs anchorage atlin aurores boreals avionetes balenes bandera barry glacier bisons blog Canadà Canvi Climàtic cine covid19 covid_19 creuers dawson city denali Enllaços esglesia esta Estats Units eTA Exxon Valdez fairbanks fauna ferris Fotos gat glaceres glacier bay greta thunberg gustavus habitatge haines halibut Homer hyder Indigenes instagram inuit itinerari jacinto anton jon krakauer juneau Katmai kenai ketchikan lake clark Llibres llops lludrigues Mapes mendenhall morses museu Notícies nunavut ortodox os mari Ossos parcs nacionals pesca politica salmó senderisme Sibèria sidra skagway Sobre Alaska stewart stol Sud-est Alaska taku talkeetna tsunami turisme utqiagvik Valdez viatges viatges en grup Viatjar vimeo Viquipedia vols Vídeos whittier Yukon yupiq
El botiguer de Gustavus

El botiguer de Gustavus

Gustavus és un petit poble (no arriba al mig miler d'habitants) a l'entrada del parc nacional de Glacier Bay, al sud-est d'Alaska. Com tants altres pobles d'aquesta regió de l'estat, només s'hi pot accedir per mar o aire. Fins i tot Juneau, la capital, segueix aquest mateix patró, són illes rodejades de terra, muntanyes i gel. Malgrat Gustavus disposa d'un aeroport amb una pista com cal, on aterra cada dia de l'estiu un vol regular d’Alaska Airlines, volar és car. Les avionetes que van i venen de Juneau tenen espai limitat, tant de persones com de càrrega. Així doncs, la connexió amb Juneau (i de pas, amb la resta del món) es fa amb els ferris de la Alaska Marine Highway.
Malauradament, els ferris d'Alaska passen un moment crític, amb retallades de rutes, vaixells espatllats i ni un duro a la caixa… Gustavus porta des del mes d'octubre sense connexió en ferri. No és que els importi massa, sembla ser que la vida a Gustavus és prou tranquil·la, fins i tot a l'estiu, quan venen els turistes que visiten Glacier Bay. Malauradament, han de seguir menjant, i els fa falta material per reparar el que es fa malbé (en aquella zona, hi plou molt, hi ha molta humitat, i fred a l'hivern): cases de fusta, motors de cotxes, canonades. Per altra banda, els cal estris per seguir pescant i caçant, ja que la major part dels seus habitants viuen en una economia de subsistència.
Aquí és on apareix l'empresa Toshco. Pertany a Toshua Parker, que és l'amo de la botiga de queviures i el que faci falta de Gustavus. És la tercera generació de propietaris de la botiga, ha mamat el negoci i no és pas cap nouvingut en aquest ofici. Amb aquest coneixement de la logística dels queviures a l'Alaska més remota, i potser veient que el món anava en franca decadència (i sobretot el sistema de rutes de ferri!), va tenir la genial idea de comprar una d'aquelles llanxes amfíbies dels desembarcaments estil Normandia i altres guerres, a un bon preu. La va adobar, repassar bé els motors (a Gustavus són tots uns manetes) i, quan els ferris van deixar de visitar Gustavus, va iniciar la ruta setmanal amb Juneau. Durant la setmana, rep les comandes del seus veïns. Surt de matinada, aprofitant la marea alta, i al cap d'unes hores, arriba a Juneau. Desembarca en una platja amb el seu cotxe, i es passa el dia comprant. Passa la nit a la barcassa (per vigilar les mercaderies, tothom sap que a la gran ciutat hi ha molts pispes), i torna a sortir quan la marea alta li ho permet, de matinada. Per la tarda, arriba a Gustavus, on els seus veïns l'esperen amb delit. Afegeix una modesta quantitat al preu de cada producte, i es guanya prou bé la vida! Fa bona cara, en la foto de l'article…
Autor: Francesc Nolla


Comparteix-ho:


Aquest lloc web fa servir galetes per que tingueu la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades galetes i l'acceptació de la nostra política de cookies, , premi l'enllaç per a més informació.

ACCEPTAR

Aviso de cookies